La marxa enrere de Bildu
L’editorial d’avui ha estat debatut per Toni Romero, Anna Puig, Xevi Sala, Dolors Bellés, Carles Sabaté, Sara Muñoz, David Brugué, Teresa Márquez, Xavi Castillón i Núria Astorch.
La renúncia a exercir de regidors dels membres de les llistes de Bildu amb un passat en delictes de sang no és una bona notícia. La seva presència en les candidatures probablement remouria el passat dels familiars de les víctimes. En contrapartida, a banda de ser plenament legal perquè ja han complert les penes –molts, de manera íntegra– i han recuperat els seus drets civils, formar part d’una candidatura és una manera de reinserir-se socialment –no és aquesta la finalitat de la reclusió penitenciària?–, de verificar que persones amb un passat fosc poden treballar en benefici de la comunitat –què és, si no, ser regidor?– i, en suma, de girar full i mirar endavant. No serà possible perquè, en una insòlita rebaixa de plantejaments, Bildu ha cedit i els set afectats renunciaran a l’acta de regidor si són escollits. Amb les eleccions espanyoles d’aquí a mig any i les formacions de dreta i ultradreta esprement la demagògia al límit, ha prevalgut l’anàlisi a mitjà termini. El paper del PP és ben galdós. Ha estat partit de govern, va negociar amb ETA i ara s’aferra a un passat feliçment enterrat per arreplegar vots qualificant d’indecents els acords parlamentaris del govern i recuperant propostes d’il·legalització de partits. Quina paradoxa, que ho propugnin els mateixos que acullen a casa seva gent d’ideologia feixista o hi pacten sense cap vergonya. El contrast entre l’Estat espanyol i el Regne Unit és feridor. Allà, difuminar línies vermelles, superar odis i mirar endavant ha estat possible. Antics membres de l’IRA fan política i el Sinn Féin és partit de govern a Irlanda del Nord.
La conclusió és que l’Estat espanyol és i serà irreformable mentre una part substancial de la seva classe política no renunciï a l’estratègia de fer reviure el passat per perjudicar la convivència i el progrés. És incontestable que a la dreta i singularment al PP els anava bé l’existència d’ETA perquè en nom d’allò es justificava tot. Tot reculant en el temps, el bloc PP-Vox –aspirants a coalició de govern– se sent còmode amb referents previs al 1975 sobretot en l’àmbit dels drets humans i les conquestes socials. Ara s’han abraonat sobre els candidats de Bildu i demà serà qualsevol banalitat.