No tot són flors i violes a Girona

“Girona rai!”, diuen de la Tordera enllà com deixant entendre que viure a la ciutat dels quatre rius és una bicoca. Una expressió sovint rebuda amb cofoisme i un mig somriure a la cara pels veïns de Girona i els seus polítics, conscients que la ciutat desperta certa enveja i admiració. Podem cantar, si voleu, les bondats de Girona: la bellesa del seu Barri Vell, una gastronomia en l’elit mundial, uns equips esportius de primera i una mostra floral visitada per centenars de milers de persones. Això, però, es pot confrontar amb les últimes dades de Càritas, que indiquen un empitjorament de les condicions de les persones més vulnerables de la ciutat, moltes de les quals ni es poden permetre comprar aliments frescos. A Girona no tot són flors i violes. Hi queda molta feina per fer.