Guanya la guerra, perd la pau

Fa uns dies vaig quedar sorprès en llegir el titular d’unes declaracions del secretari general de l’ONU, el portuguès António Guterres. Sempre respectuós i fent equilibris, tal com demanda el seu càrrec, venia a dir, respecte a la guerra d’Ucraïna, que la pau estava lluny perquè els dos bàndols pensaven que encara podien guanyar. Quina pena que, des de la més alta instància diplomàtica del món, s’arribi a aquesta declaració, donant per fet que les possibilitats de la diplomàcia, del diàleg, del consens, de la mediació, estan supeditades al fet que un bàndol destrossi l’altre, o bé que segueixin lluitant fins a l’extenuació, amb milers de morts i de destrucció i amb un patiment monstruós per a la ciutadania ucraïnesa i amb efectes econòmics, humanitaris i socials nega tius per a Rússia, la resta d’Europa i també el món.

D’aquestes declaracions se’n deriven diverses valoracions i també conseqüències. D’una banda demostren que el poder de les organitzacions internacionals, en aquest cas de les Nacions Unides (ONU), és limitat quan ha de decidir i actuar sobre conflictes que afecten interessos d’algun dels cinc estats que formen part del Comitè de Seguretat de l’ONU, el quals, amb el seu poder de vet, frenen qualsevol decisió aprovada. En el cas de la guerra d’Ucraïna, la posició de Rússia i l’abstenció de la Xina demostren les evidents limitacions de poder del secretari general i de la mateixa Assemblea de l’ONU. I, de fet, en altres conflictes són els EUA els qui eviten que prosperin propostes que s’han aprovat per àmplia majoria. Aquests equilibris obeeixen al món sorgit de la Segona Guerra Mundial, de manera que ja seria el moment d’adaptar l’ONU i altres organitzacions internacionals a la realitat del món d’avui.

D’altra banda, si analitzem les conseqüències de no aturar la guerra, observem, pel que fa a la quantitat de pèrdues de vides civils i militars, que la guerra és un desastre humanitari. I més si hi afegim la diàspora de milions de persones que s’han desplaçat dins i fora d’Ucraïna, amb el cost personal, familiar i emocional que això representa, a més d’afectar també la realitat de les zones i països d’acollida. Una altra conseqüència perversa són els efectes que la guerra ha tingut en l’economia i per extensió en la vida de les persones, amb increment de preus de l’energia, amb dificultats de subministrament de gra i productes de primera necessitat, que han provocat una pujada de preus, amb greus conseqüències per a importants percentatges de població que es veuen abocats a la pobresa extrema o a quedar fora del sistema.

Davant aquestes realitats sembla evident que els mandataris europeus i mundials, especialment els poderosos, a més de gestionar els interessos dels seus estats, també haurien d’obrir-se a la solidaritat i respecte als drets humans i apostar per espais de negociació que portin a aturar el conflicte d’Ucraïna i d’altres que hi ha al món. Si ho aconseguim, seria una bona acció davant el món i deixaríem un camí noble a les noves generacions. Es tractaria que guanyés la pau i perdés la guerra. Som-hi!