A la vora de...
Josep M. Espinàs
Homicidi frustrat
L’any 1940, el canonge de Vitòria Emilio Enciso Viana publicà el llibre “Muchacha” (Edicions Studium de Cultura). Una pila de dones que ara tenen cinquanta anys van ser “culturitzades” i “edificades” amb aquestes dues-centes pàgines, de les quals tradueixo alguns fragments.
Què és la dona? “Déu ha destinat la dona a ser l’ajuda de l’home per mitjà de la maternitat”. “Hi ha professions, com per exemple la Medicina, que no es pot reconciliar amb la psicologia de la dona, que necessita defensar la seva puresa amb el pudor, tan difícil de conservar en aquests estudis, i que no s’avé amb certes realitats massa grosseres per a una constitució psíquica naturalment delicada i fina”. “La dona casada no haurà d’exercir cap mena de professió per tal de dedicar-se de ple a la seva llar”.
Continua el canonge: “Molt de cinema i molt de teatre, molts esports, balls i platges, molta novel·la i lectura lleugera, molt passejar i molt flirtejar, molta vistositat en els vestits, molta procacitat en els gestos i molta pintura a la cara. Què en pot sortir, d’això? Tot menys una mare”.
“Abstén-te de llegir novel·les, que amb aquesta passió mai no aconseguiràs d’instruir-te, ni des del punt de vista literari, ni moral, ni científic”.
“He cregut sempre, i cada cop m’hi confirmo més, que la noia no ha d’alternar amb xicots fins a tenir pels volts de vint anys”. “Per a la seva expansió i formació li basten les amigues, els germans i familiars immediats”.
Pregunta: “¿Podrà anar-se’n al llit tranquil·la la noia que ha esmerçat hores en el tocador... i no ha pogut dedicar cinc minuts a ensenyar el catecisme als fills dels seus obrers, a instruir en religió a les minyones del seu servei?”.
“Només hi ha una cosa que allunya la dona catòlica de Crist, que l’enrola en les files dels enemics de Déu: la moda”.
“La noia que entra en una sala de ball, només passant-ne el llindar ja es taca. Per què busques sempre ballar amb un noi? Per què no balles sola o amb una altra noia?” Senyor canonge...
“Quant de crim que es comet en nom de la higiene i la salut! La platja, tal com avui es viu, ve a ser un immens podrimener moral on entre munts de carnassa es rabegen els gripaus de la societat”.
“Anar de bracet amb el promès no és decorós ni digne d’una dona que sap estimar-se ella mateixa. Es una moda pagana que indica lleugeresa de judici i degradació de costums. La dona cristiana no enllaça amb un home el seu braç fins que el sacerdot els uneixi les mans...”
Voldria acabar amb dues frases ben expressives: “Cap dona de cap país no ha estat afavorida per Déu amb una pàtria com la teva”.
“El món és dolent, pervers; ei seu contagi és molt fàcil...”
Així ens volien convertir, l’any 1940, en éssers malalts i turmentats, en anacronismes vivents, en negadors de la fe en l’home i la dona... Compadim-nos del censor que dictaminava “Nihil obstat” i del canonge que, encegat per la supèrbia i la ignorància, deia en el pròleg (i ho deixo en castellà): “Escúchame, que te hablo en nombre de Dios”...