Mentre escrivim els maten

Tres treballadors compromesos amb el canvi social i la lluita pels més desafavorits, Majid Kazemi, Saleh Mirhashemi i Saeed Yaghoubi, assassinats a la República Islàmica de l’Iran ahir, divendres, el dia sagrat dels musulmans, per haver-se enemistat amb Déu, aquest Déu inventat per terroritzar i dominar en nom seu. Tres joves detinguts durant les protestes del novembre de l’any passat, tres joves desapareguts, jutjats a traïció i sense defensa i sentenciats amb l’única prova de confessions obtingudes sota tortura, ni tan sols l’arma del crim ha estat trobada: “Soc innocent, m’han apallissat, m’han aplicat descàrregues elèctriques, m’han fet pujar a una cadira amb la soga al coll, m’han amenaçat amb tancar els meus germans i detenir els meus pares.” (Gravació d’una trucada de comiat de Majid Kazemi a la seva parella). L’execució dels tres treballadors s’afegeix a les dels també activistes Muhammad Mahdi Karami, Muhammad Hoseini, Mohsen Shekari i Majid Reza Rahnavard, aquest últim penjat d’una grua al mig del carrer. Cal dir i escriure els noms de les víctimes de la brutalitat del règim contra el coratge d’una generació que reclama els seus drets. I els noms dels jutges Morteza Barati i Gassem Mazinani que els van sentenciar i el fiscal Ali Zare Nouri que va demanar l’acceleració del compliment de la pena. I cal saber que els seus cossos no han estat entregats a les famílies com sol passar a les zones més marginades –Khuzestan, Kurdistan, Balutxistan–, on els executats s’enterren en fosses comunes perquè ningú els pugui plorar ni recordar en públic. Ara mateix hi ha sis persones condemnades a mort a Ahvaz, capital de Khuzestan, dels quals res no se sap (informació de Ryma Sheermohammadi).