El geni dels mals corre pels barris

Aquesta setmana, en el debat dels candidats a l’alcaldia organitzat per Món Terrassa, la cap de llista del PP va descriure la ciutat com un lloc infernal on “la gent gran no pot sortir de casa perquè té por” i “hi ha rates pels carrers”. Una descripció apocalíptica que lliga amb l’espectacle que s’ha organitzat al barri de la Bonanova, a Barcelona, en relació a un parell d’immobles ocupats que han estat assetjats –més mediàticament que veïnalment– per la dreta i la ultradreta espanyolistes.

El fet és que totes les enquestes anuncien una forta irrupció de les llistes de Vox als municipis catalans, especialment als de la primera i segona corones de Barcelona. És l’estació final d’un viatge que va començar al que aleshores era el cinturó roig metropolità i que a hores d’ara amenaça amb assentar l’extrema dreta –xenòfoba, masclista i anticatalana– als barris on el PSC va repetir majories búlgares al llarg de dècades. Els antics votants d’esquerres que –empesos pel sistema polític i mediàtic madrileny– van derivar cap a la bandera bicolor i la samarreta de la roja han acabat desembarcant, en un temps rècord, al neofalangisme.

És el resultat d’un règim desvergonyit, amarat d’autoritarisme franquista, que ha destinat temps i diners a aculturalitzar un parell de generacions a base de culte a la personalitat de l’Emèrit, blanqueig de la transició i cinisme dels partits. Unes masses políticament volàtils que s’han mantingut fora de la catalanitat fins que els poders reals han decidit situar-los en contra. El geni de tots els mals s’ha escapat de l’ampolla i ara corre pels barris de les grans ciutats metropolitanes escampant la fòbia al moro, al catalufo i a la feminazi. I el PSC, el PSOE i fins i tot el PP corren darrere seu fent el mateix itinerari, però sabent del cert que mai més el faran tornar a la càpsula de vidre.