Enverinar els fills per poder menjar

L’aigua no arriba, a Somàlia les darreres cinc temporades de pluja han estat despietadament seques, ni una gota, els camps esquerdats, el bestiar mort, la gana avança, les criatures i els més grans no resisteixen i els més joves amb prou feines, amb les forces decaigudes cada dia que passa. Llegim que amb els actuals nivells de finançament de la comunitat internacional al juny s’esgotarà l’ajuda humanitària i cap a l’estiu dos milions més de nens cauran en un desnodriment de difícil retorn. El canvi climàtic assola la banya d’Àfrica, Somàlia, Kenya, Etiòpia, països que no contaminen i en canvi pateixen els pitjors efectes d’un model de producció i consum energètic que ha omplert l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle, un país, en el cas de Somàlia, també destrossat per un persistent conflicte armat amb zones alliberades pels gihadistes d’Al-Shabab mentre la població es desplaça cap a Mogadiscio per buscar-hi refugi i menjar. Als afores de la capital, en l’improvisat assentament de Tabeellaha Sheikh Ibrahim les famílies intenten sobreviure utilitzant mètodes extrems –s’explica a la revista Planeta Futuro– d’una duresa indefinible perquè no veuen altres opcions. N’apuntem tres: l’augment dels matrimonis infantils, nenes casades amb homes grans, una boca menys i uns diners per comprar queviures per a la resta. Si no hi ha feina es lloguen nens petits com a captaires davant de bancs, hotels i centres de negocis. I hi ha mares que enverinen controladament els fills (aigua barrejada amb detergent) per poder-los dur a un centre de salut on els donen farinetes enriquides amb proteïnes i vitamines de manera que el malalt es revitalitza i també els seus germans, ja que una part de l’aliment es reserva per a ells. Sense comentaris.