IA

No en tinc ni idea, de si el Picasso o el Robert Capa del segle XXI seran un robot. Hi ha poders econòmics molt forts que ens van preparant edulcoradament perquè pensem que és inevitable, i plantejar-ne els dubtes i els temors ètics et fa quedar sovint com algú anacrònic i reaccionari que preferiria que la creació humana s’hagués aturat en les pintures prehistòriques de les coves. Mai no he valorat més o menys un artista per les eines de treball, sigui un llapis o un ratolí d’ordinador, sinó per l’honestedat de la seva feina, que és molt més que un resultat, és a dir, una obra acabada. L’art és sempre un procés vinculat a la vida, a la vida humana. Ens dirigim cap a un món estrany. De fet, ja hem entrat al seu rebedor. El mes passat, el fotògraf Boris Eldagsen va ser guardonat als Sony World Photography Awards per una peça generada amb un programa d’intel·ligència artificial (IA), una tecnologia que, segons els experts, encara va amb bolquers. El jurat de l’esdeveniment no ho va detectar, tal com s’havia imaginat Eldagsen, que va renunciar al premi amb el desig que la polèmica serveixi per obrir un debat sobre les imatges produïdes sintèticament i la seva capacitat per enganyar-nos. L’era de les fake news només ens ha ensenyat la poteta. Calcem-nos.