Eleccions 1992

L’any 1992, en la Cimera de la Terra, a Rio de Janeiro, es va donar el tret de sortida a les cimeres sobre canvi climàtic i biodiversitat que les Nacions Unides celebren des de llavors, cada any. Tanmateix, la paràlisi política a l’hora d’abordar aquests temes ens situa, vint-i-set anys més tard, en una crisi de biodiversitat i en una crisi climàtica sense precedents, amb reptes futurs, com la mateixa supervivència del planeta a causa de l’esgotament dels recursos. Ara ens trobem en la primera cursa d’un seguit de campanyes electorals encadenades que vindran. Ara les locals, el pròxim diumenge, i després les espanyoles i les catalanes, i de moment, però, poques propostes en matèria ambiental estan sent les protagonistes tot i la situació de sequera. Se’n parlava més, del factor ambiental, el 2019, malgrat que hem viscut una pandèmia. De fet, ens trobem en les primeres eleccions que se celebren després d’aquest fenomen global que ens va tancar a casa, però d’això també hi ha molt silenci. Els temes passen i se silencien. Contaminació ambiental, sequera, pandèmia, crisi climàtica, crisi energètica, manca de recursos, pobresa i 5.000 persones mortes l’estiu passat com a conseqüència de la calor, però les campanyes electorals són com les del 1992.