Pel motiu que sigui

Ho ha dit el president de la patronal Antonio Garamendi en una trobada amb empresaris del Marroc: “Hi ha una realitat, i és que a Espanya, pel motiu que sigui, hi ha tres milions i mig d’aturats i ens trobem que ens falta gent per a molts sectors; estic parlant de la construcció i de l’hostaleria.” El líder dels empresaris ha assegurat que “aquesta és una situació que s’ha d’estudiar” i ha afegit que la CEOE vol fer una feina seriosa i prudent, per “poder incorporar el personal necessari i cobrir aquests llocs de feina”. Ens n’alegrem molt perquè té raó, per algun motiu deu ser que es produeix aquest decalatge entre oferta i demanda, entre llocs de treball disponibles i treballadors a l’atur que no els ocupen, i això cal estudiar-ho bé. Hem de pensar que ho farà, justament perquè fa poc va firmar amb els sindicats el cinquè Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva, un pacte que ell mateix va qualificar d’equilibrat i positiu per a l’estabilitat del país. Alguna idea per entendre el motiu que sigui? Ell té clar que la manca de candidats no és el resultat de salaris baixos o de males condicions laborals. És cert? Alguna idea, doncs, per treure l’entrellat d’aquest “motiu que sigui”? Hi ha una conspiració entre els aturats per prendre-s’ho a la fresca? És realment sospitós. Posats a analitzar, a l’hostaleria, per exemple i no és cap secret, els sous i els horaris solen ser curts i llargs, respectivament, i a la pràctica i fora de nòmina no és pas estrany que hi hagi hores que no es remunerin, a més de les dificultats existents per a una conciliació amb la vida personal i familiar. Quan als Estats Units es va plantejar un tema semblant, el mateix president Biden va oferir una solució: “Paguin més!” Del “motiu que sigui” se’n diu precarietat.