Només pot un del PSC

Deia l’àvia Neus que la llengua no té ossos però en trenca de molt grossos. No va semblar que fos el cas dels set candidats a l’alcaldia de Barcelona que varen participar dimarts en el debat de TV3. És possible que no hi tinguin ossos, a la llengua, però el que és segur és que no en trenquen, siguin grossos o no. No gaire res de brillant, per no dir res de brillant. Molt poc de contingut, per no dir sense cap contingut. Unes quantes concessions fàcils a la galeria, per no dir molta concessió fàcil a la galeria. Moltes anotacions recomanades pel cap de comunicació amb l’única voluntat de falcar ben falcat el relat, per no dir que no hi havia res més sobre l’escena que dèria per falcar el relat. Entre les moltes fricades sobresortia de molt (un parell de caps en termes de círculo ecuestre) la de Jaume Collboni, l’home estrella de la Catalunya que ha millorat tant i tant respecte a la del 2017. “Només un alcalde del PSC pot fer tornar les empreses que el referèndum de l’1-O va fer marxar”, va dir el candidat més ben situat dels candidats del 155, provant de mostrar que amb ell l’economia serà una altra cosa. Després d’una bavallada com aquesta no vaig saber veure ni que s’eixugués els morros. Destapa tantes vergonyes i evidencia tantes prepotències una afirmació d’aquest tipus, que n’hi ha per dir-li de tot, menys senyor. Per què deu ser, Collboni, que només les pot fer tornar un alcalde del PSC? Per què deu ser?