Votar, o no

Arriben les urnes i el vell tarannà, amplificat ara per les xarxes socials, de dir a la ciutadania què ha de fer. “Sobretot, aneu a votar”, animen alguns apel·lant als discursos que és l’essència de la democràcia, o el tan amanit del “després no tens dret a queixar-te”. D’altres atien l’argument de la por: “vindrà la dreta (o el tripartit)”, “vota amb la pinça al nas”, “fes-ho pensant en el mal menor”, “l’important és el vot útil”. Hi ha els que et diuen que no votis o que ho facis en blanc per “castigar-los” o aquells partidaris del “com pitjor, millor” i et diuen que votis just al contrari del que penses. O els que recorren a la narrativa de l’èpica de posar-hi la butlleta de l’1-O del 2017 fent una crida al vot nul. Votar, votar en blanc, nul o no fer-ho són opcions, totes, democràtiques. Que la gent faci el que li plagui.