L’equip del règim

S’ha de tenir molta cara i molt poca vergonya per fer-te l’ofès quan t’acusen de ser qui ets i voler traspassar-li els teus morts a un altre. Però així és el Real Madrid de Florentino Pérez, un paio que ara s’indigna, fa comunicats, posa denúncies i branda proclames antiracistes amb el mateix entusiasme que acomoda al seu estadi l’odi i la xenofòbia contra Catalunya (“puta Catalunya”) o fa apologia de l’agressió (“Mou, tu dedo nos señala el camino”). La impostura es destapa pràcticament sola. Naturalment, qualsevol ment inquieta pot anar a rellegir la història per saber, del cert, com, quan i per què el règim franquista es va abraonar sobre el Barça per eliminar la seva essència i per tallar-li les ales i com es va associar després al Madrid per multiplicar-lo i convertir-lo en bandera propagandística del règim totalitari. Però és que el president del Barça, Joan Laporta, va ser extraordinàriament explícit quan va dir que el Real Madrid és l’equip del règim “de torn”, no només “por la gracia de Dios”, sinó “per la seva proximitat (física, mental i gairebé orgànica) al poder polític, econòmic i esportiu”. I per comprovar-ho no cal ni anar a la biblioteca, només esperar i veure. Veure, per exemple, de quina manera tan ràpida, expeditiva i pionera ha actuat l’autoritat competent per protegir Vinicius, la nova esperança blanca del Madrid. Protegir-lo dels insults racistes que li van cridar a Mestalla i protegir-lo d’un àrbitre que el va expulsar per haver agredit un rival. Sanció sumaríssima, exemplaritzant i sense precedents al València, sense obrir l’expedient reglamentari, sense defensa, sense tenir en compte la versió de la policia ni la reacció del club expulsant els autors identificats, i tot a una hipervelocitat que contrasta amb la parsimònia amb una invasió de camp que va amenaçar la integritat dels futbolistes... del Barça. La retirada de la targeta vermella a Vinicius, esborrant una acció violenta que va poder veure tot el món per TV, no només no té precedents, és escandalosa, és inconcebible i és la cirereta del desacomplexament. Una fita només a l’abast de l’equip del règim.