Ni piu d’independència

Formalment ja s’ ha acabat la campanya electoral; però només és això, una formalitat. Estarem en campanya electoral (amb tot el que representa de condicionament de la vida pública) fins que Salvador Illa (en nom de Pedro Sánchez, és clar) decideixi que s’ha acabat el pollastre i forci Aragonès a convocar eleccions, tant si s’acaba el pollastre abans de les generals com si s’acaba després. Sembla que hem d’estar molt contents del nivell de la campanya que s’ha viscut aquí, al Principat. Tots els tertulians políticament correctes n’estan molt, d’aquest fet, i el pregonen. Hem d’estar molt contents del nivell de la campanya perquè, al contrari que a Madrid, no hi han irromput elements externs ni elements del passat, com a elements centrals. No ha colat ni Bildu ni ha colat ETA. L’opinió pública i l’opinió publicada no han cedit ni han caigut en els paranys. I els polítics tampoc! Tertulians i politòlegs es mostren orgullosos d’aquesta diferència amb Madrid i l’Espanya profunda. Que trempats! Presumeixen unionistes, presumeixen unionistes emmascarats i presumeixen independentistes institucionalitzats. Orgullosos de no haver acceptat ETA en el debat com pretenia la dreta, però còmplices amb la dreta del pam i pipa que han fet a l’independentisme civil. Més enllà d’una retòrica caducada, no es parla d’autodeterminació, ni d’amnistia, ni de referèndum, ni d’independència. No en diuen ni piu, que deia l’àvia Neus.