Escalfament global

Circula el mantra que Catalunya és un país que no aprofita ni el vent ni el sol. Jo diria més: ni l’aigua del mar. L’aigua que porten els rius del Pirineu i del riu Ebre cada dia és més escassa. Això vol dir que en endavant aquesta aigua ha de ser per al mateix Pirineu, la Catalunya Central, el delta de l’Ebre, l’agricultura, la fructicultura i la ramaderia de Catalunya. L’abús de la utilització de les energies procedents dels hidrocarburs ens ha portat a l’actual escalfament global: onades de calor, sequeres, inundacions, incendis... El litoral català, gran consumidor d’aigua, haurà d’utilitzar les tres fonts d’energia gratuïtes i abundants de què disposa: sol, vent i aigua del mar. La tecnologia ja la tenim, són les dessalinitzadores. S’haurà de construir les que siguin necessàries, assegurant l’energia elèctrica generada per aerogeneradors i panells solars. Tot aquest projecte necessita finançament. No és problema, les entitats bancàries disposen dels nostres estalvis a cost zero. És qüestió de posar els nostres diners a treballar creant cooperatives, o bé que les diverses administracions catalanes les financin a través d’obligacions, bons o altres productes financers. Seria un bon negoci per al país i no hi ha temps a perdre.