La culpa

És de les primeres coses que aprenem quan, de ben menuts, pronunciem les primeres paraules. Qui no ha rigut quan un nen petit ha trencat una joguina i, en preguntar-li “qui ha estat?”, sense temps per rumiar-ho ha disparat contra el papa o el germanet o el company de l’escola bressol. De forma innata tendim, d’ençà que comencem a xampurrejar, a culpar els altres de les nostres errades, fins i tot quan són fruït d’una acció involuntària que mereix obtenir el perdó fàcil. I quina gràcia que ens fa aquell cos tan petit però tan murri, que amb prou feina sap pronunciar uns pocs fonemes, quan s’espolsa el seu pecat i oculta la trapelleria. Ai, que és bufó! Després avancen els anys i, per art de màgia, hem après a culpar els altres amb la mateixa musicalitat que recitem la taula del dos o el nostre número de DNI. Quan som adolescents i arribem a casa més tard de l’hora límit que ens havien fixat, la culpa és de l’autobús, que no ha arribat a l’hora anunciada, de l’amiga que hem acompanyat a casa perquè s’ha trobat indisposta o del rellotge que de forma inesperada s’ha aturat.

Després, en la vida adulta, ja tenim incrustat al cervell que un sistema desmanegat però vàlid de supervivència és culpar sempre els altres. I quan la gent fa el salt a la política, aviam qui és el guapo que la pot convèncer del contrari, si la fórmula ha estat fructífera durant tants anys. No és estrany, doncs, que aquests dies els mitjans i les xarxes socials ens inundin de candidats que ens regalen tot un reguitzell d’excuses per justificar la seva hecatombe. Que si els mitjans de comunicació els han fet el buit, que si el rival no ha jugat net, que si la gent no ha entès el missatge, que si el context els és desfavorable, que si “no m’entens” en lloc de “no m’explico”, que si la pluja no ha arribat a l’hora prevista, que si les pastanagues venen de l’Àsia, ... Així que d’ara en endavant procurem ensenyar als nadons a acceptar la seva part de culpa, així ens assegurarem que, si un dia es dediquen a la política, almenys no ens faran passar vergonya.