Claredat electoral

Per dignitat cal parlar amb més claredat que mai davant dels resultats electorals perquè són molt indicadors. En relació amb l’independentisme hem vist, primer, que ERC no accepta la realitat i sorprenentment ha tret el típic escut que s’han d’explicar millor, quan han tingut totes les facilitats per fer-ho. Anem als fets. Com volia ERC que el seu electorat potencial entengués la campanya de presentar-se com els principals antagonistes dels socialistes després del suport reiterat al govern del PSOE, fins i tot a les lleis de repressió contra el moviment independentista; d’aprovar-los els pressupostos any rere any malgrat incomplir les mínimes inversions; de l’incompliment del que havien pactat amb les altres forces independentistes al Parlament, de donar per bona la farsa de la taula de negociació i de canviar de socis al govern de la Generalitat amb el suport implícit del PSOE. Si ERC no és capaç ni de fer autocrítica estratègica, simplement s’estan suïcidant políticament. Segon, pel que fa a Junts, no han perdut vots en termes absoluts, però també és evident que el discurs estratègic de Trias a Barcelona no té res a veure amb el discurs de Junts a la resta del Principat. Certament no han pagat cap factura per sortir del govern com alguns els profetitzaven, però no és menys cert que ara no tenen un discurs que cohesioni l’opció Trias amb l’estratègia de Puigdemont, problema gens menor. Fins aquí, mera constatació de fet. Potser amb aquest escenari la crítica que es feia a la proposta de l’ANC ja ha caigut, la seva proposta es veu validada perquè els vots que es perdrien amb la divisió ja s’ha vist que anirien a l’abstenció. La llista ANC surt reforçada d’aquestes eleccions.