Educació i política

Des del 2018, els departaments d’educació de tots els països europeus treballen per interactuar i cooperar de forma global. És un dels objectius dels programes d’internacionalització dels centres educatius que es porta a terme a través de diferents plataformes i és un dels programes estel·lars de la Unió Europa que disposa d’importants quantitats de fons europeus. Es tracta de mantenir una finestra oberta per observar i relacionar-se amb la resta de cultures europees, compartir patrimoni i garantir la cohesió social. Tanmateix, resulta paradoxal que, mentre les institucions treballen per esborrar barreres, les dinàmiques de la política actuïn de forma contrària provocant el rebuig de la diferència cultural i tancant les societats en cercles uniculturals. Tot aquest esforç per adquirir coneixements culturals i lingüístics perquè després arribin eleccions i patapam!, gir cap a l’extrema dreta arreu i et sentis petit, petit i, sobretot, menys internacional. Les oportunitats positives que ofereix la globalització, asseguren els experts, és el que comporta la por i el vot de l’extrema dreta, la qual cosa caldria combatre amb més educació. Ahir, però, ens donaven una nova dada: la comprensió lectora a primària es troba entre les pitjors d’Espanya. Educació i política, tan a prop i lluny alhora.