Un front comú que requereix voluntat
L’editorial d’avui ha estat debatut per: Xevi Sala, Núria Astorch, Irene Casellas, Anna Puig, Susana Oliveira, Anna Serrano i Xavier Castillón.
El front comú democràtic proposat ahir amb la solemnitat de les grans ocasions pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb l’objectiu de plantar cara a nous embats del govern espanyol, arriba tan carregat de bones intencions com d’incerteses. La primera, la manca de concreció mostrada ahir a l’hora de respondre a les preguntes dels periodistes, esbandint-les amb massa vaguetats amb l’argument que cal esperar a seure amb els diferents partits polítics abans de llistar possibles mesures. Però almenys el partit que governa la Generalitat ha mogut fitxa, igual com la vigília ho feia l’antic soci, Junts, quan proposava concórrer a les eleccions generals en una llista unitària. Totes dues idees parteixen de la necessitat d’enfortir el moviment independentista després dels mals resultats de les eleccions municipals i després d’un avançament electoral per part del president espanyol, Pedro Sánchez, que podria desembocar amb l’extrema dreta a La Moncloa.
Però aquest és un dels punts que més desconcerta de la proposta d’Aragonès, que la focalitzi en el perill que pot representar la consolidació d’un govern espanyol de dretes, perquè si una cosa hem après és que poca cosa es pot esperar de Madrid independentment de les sigles dels que hi manen. Ho vam comprovar quan l’advocacia de l’Estat, teledirigida per Sánchez, exigia el delicte de sedició per als presos polítics i ho havíem vist també amb anterioritat quan el PSOE va donar suport al 155 impulsat pel PP. En qualsevol cas, benvinguda sigui la unitat d’acció i una nova embranzida sobiranista, tant en les més altes institucions com en l’àmbit estrictament local, perquè això és el que esperaven els votants que diumenge es van quedar a casa. El problema és fins a quin punt queda marge de temps per arribar a acords amb les diferents formacions interpel·lades, entre les quals Aragonès vol incloure també els comuns. Encavalcar la proposta enmig d’un procés de primàries, enmig de la negociació dels pactes per a la investidura dels nous alcaldes i enmig de l’elaboració de les llistes a les generals, que tantes energies xuclen dels partits, requereix molta voluntat.