El ball de Lluc i Paneque
La llista més votada diumenge passat a la ciutat de Girona ha estat la del PSC. Sílvia Paneque ha guanyat per un cert marge de vots les eleccions municipals, però no ho ha fet amb la contundència de què presumeix. Si fos així no estaria cercant acords amb altres forces polítiques de la ciutat. En nombre de regidors, que són vuit, Paneque va empatar amb la candidatura de Guanyem Girona, encapçalada per Lluc Salellas, que també té vuit regidors. A partir d’aquí s’ha obert el ball dels pactes, per trobar parelles, trios o el que faci falta. Tots els acords que es tanquin de cara a formar govern seran legítims. Paneque o Salellas, una o l’altre, han der ser capaços de teixir aliances per configurar una majoria per governar. Només en el cas que cap dels dos sigui capaç d’arribar a cap pacte, governarà la llista més votada. El temps en què a Girona el PSC guanyava amb contundència era quan Joaquim Nadal obtenia majories absolutes. Ho va aconseguir en fins a cinc eleccions seguides. Després va venir Anna Pagans, que va tancar el llarg cicle del socialisme a Girona.
Ara, setze anys després, els socialistes s’han tornat a situar en una posició amb possibilitats per governar. Però al llarg de tots aquests anys les coses i la política han canviat molt, tant, que la candidata socialista no es pot proclamar hereva d’aquell nadalisme que ho dominava tot a Girona. No ho pot fer perquè el mateix Quim Nadal, en aquesta campanya electoral, ha donat suport explícit al candidat d’ERC, Quim Ayats, i perquè destacats membres dels bons anys del nadalisme a Girona, com Anna Pagans, Amelia Barbero, Isabel Salamaña o Lluís Gil, han fet costat a Lluc Salellas.
De moment la música sona, el ball ja ha començat, i tant Sílvia Paneque com Lluc Salellas s’han observat, per si podien ballar plegats, però sobretot busquen amb la mirada les cadires de Quim Ayats i Gemma Geis, mentre al fons de la sala Jaume Veray i Francisco Javier Domínguez s’ho miren de lluny, conscients que ningú els anirà a buscar. Lluny, a fora, se senten veus dels que no estan convidats al ball; són gent amb les butxaques plenes de cromos, per si de cas, es para la música i al final tot s’acaba amb un intercanvi de cromos.
