Dissabtes de Gallecs

Ahir, dissabte, fou festa a Gallecs. Però potser val la pena d’explicar els antecedents d’aquesta festa.

L’any 1970 el govern acordà d’inventar-se una ciutat monstre, de nova planta, en ple Vallès. L’institut Nacional d’Urbanisme, d’acord amb el pla d’actuacions urgents, expropià unes 1.500 hectàrees que afectaven Mollet, Parets, Lliçà de Vall, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Montcada. En el centre d’aquest espai hi ha Gallecs.

Només es van donar dos mesos perquè la gent abandonés terres i masies. La gent reaccionà de tres maneres: hi ha qui va marxar, acceptant la indemnització, que no arribava a una pesseta el pam! (Després va caldre arribar fins al Suprem per a aconseguir nou pessetes). D’altres van cobrar els diners, però es van quedar, a veure venir. I no falten els qui es neguen a cobrar, perquè ho consideren injust, i prenen la decisió de quedar-s’hi, passi el que passi.

El que passa és que, davant l’amenaça, la zona es va empobrint. Les vinyes són arrencades i s’hi planta blat, ordi, civada, que demanen menys inversió i menys feina. Moltes masies abandonades són víctimes dels rapissaires dominicals i acaben enrunant-se, i també alguns pagesos aprofiten que d’altres han marxat per a menar més terres.

Fa un parell d’anys es creà la Comissió per a la Defensa de Gallecs, formada, en principi, per gent dels diferents pobles afectats, i en aquesta dura tasca hi treballen avui, juntament, antics habitants i nous ocupants de Mollet, Parets, Santa Perpètua i del mateix Gallecs. Fa un any, la Comissió va fer notar la seva presència organitzant una “ciclistada” per tal de reivindicar un Gallecs agrícola i pulmó –físic i cultural– del Vallès, I van concentrar-s’hi deu mil persones amb tractors, carros, tartanes, bicicletes... i a peu. No tan espectacular, però no menys interessant, ha estat l’organització a cada poble de col·loquis exposicions, contactes amb entitats i associacions, exhibicions de pel·lícules de Gallecs...

El fet és que el problema continua pendent. El ministeri creà una societat anònima, Santa Maria de Gallecs SA, perquè dugués endavant el projecte de la nova ciutat, i amb el traspàs de poders la Generalitat tindrà, sembla, la majoria d’accions d’aquesta societat. Jo estic segur que la Generalitat és sensible a la conservació, i fins i tot a la potenciació, d’un Gallecs agrícola i exemple ecològic del Vallès i voldria que la necessitat de diners no li fes perdre aquest respecte.

Ahir fou festa a Gallecs perquè la Comissió ha organitzat per als quatre dissabtes de juny una sèrie d’activitats populars, tarda i vespre: manifestacions folklòriques i pallassos; concerts clàssics –Trio Bartok, Quartet Tarragó– a l’església romànica; balls a l’era, Orquestra Plateria, Companyia Elèctrica Dharma, etc; Els Comediants, corals, enlairada d’estels, etc. Són quatre dissabtes d’ocupació cultural i divertida de Gallecs, per a defensar la dimensió popular d’aquest espai. Tot és fet sense cap suport econòmic, amb la confiança que és la gent qui ha de reclamar, amb la seva participació festiva, la creació d’un centre cultural i d’esbargiment –i un pla agrícola com cal– com una alternativa vàlida a un projecte urbanístic que en aquests moments no té cap justificació social.