S’emporten tots els peixos

Els veïns de Sanyang, un poble situat al sud de Gàmbia que des de sempre ha viscut de la pesca i avui és també un centre turístic, estan patint una distòpia amagada des que el 2018 va entrar en funcionament la fàbrica de farina i oli de peix Nessim Fishing And Fish Processing Company Ltd (Nessim), construïda amb capital estranger i proveïda per les captures, moltes vegades il·legals, de vaixelles industrials arribats d’Europa, la Xina i Turquia. I doncs què està passant? Amnistia Internacional ha examinat l’impacte de la indústria pesquera sobre els drets humans i ha arribat a la conclusió que les comunitats locals que encara avui fan servir mitjans sostenibles a l’hora d’exercir l’activitat es veuen amenaçades pel saqueig dels recursos –les espècies en perill són l’alatxa i el peix bonga, bàsics en la seva dieta– fins a l’extrem que els estan privant del seu dret a un nivell de vida digne, a la salut i a l’alimentació, assegura Samira Daoud, directora de l’entitat per l’Àfrica Occidental. Els agricultors dels voltants també veuen les seves collites delmades per l’augment de plagues des que la fàbrica es va posar en funcionament. Val a dir que les farines i olis s’utilitzen majoritàriament per atipar animals de granja, porcs o vedells, o en piscifactories destinades a la cria de salmons o truites arreu del món, mentre a la població de Sanyang i la d’altres indrets de la costa se’ls emporten tots els peixos. És una roda infernal. Segons els càlculs fets per AI, la pesca il·legal fa que Gàmbia, Mauritània, Senegal, Guinea -Bissau, Guinea Conakry i Serra Lleona perdin en conjunt 2.300 milions de dòlars a l’any. La pobresa te causes i la dels pescadors artesanals és filla d’una il·legalitat consentida i estimulada pel comerç internacional.