Sí que els van deixar morir

“Vostès pensen que el govern podia salvar les vides de desenes de persones i no ho va fer?”, preguntava ofesa la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, després del naufragi a tocar de Steccato di Cutro en què van morir 94 migrants, 35 dels quals eren menors, la majoria fugitius de l’Afganistan (el 26 de febrer a la matinada). Doncs sí, senyora ministra, estalviï’s la sobreactuació perquè això és justament el que pensem, i a més n’hi ha constància: tot i la informació transmesa de l’estat de l’embarcació i de l’estat del mar, no van moure ni un dit per auxiliar els refugiats i ara no entrem en el detall de les comunicacions entre Frontex, la policia de duanes i les patrulleres de la Guàrdia Costanera, que els hauria de fer caure la cara de vergonya si no fos que el cinisme els protegeix d’un sentiment tan incòmode. Són vostès els que imposen dificultats a les ONG que fan operacions de rescat –el vicepresident Salvini les acusa d’organitzar i finançar els viatges–; són vostès els valents que s’acarnissen amb els més dèbils pensant que els surt gratis: més de 26.000 ofegats al Mediterrani en els últims deu anys, la majoria intentant arribar a Itàlia; són vostès els que posen pals a les rodes d’un possible i cada vegada més llunyà pacte comunitari per abordar humanitàriament l’èxode –tot i que Europa diu que necessita mà d’obra, en quines condicions en vol?–; són vostès, l’extrema dreta, que menteixen sense escrúpols i agiten l’espantall de la xenofòbia i l’odi per guanyar eleccions. A nosaltres ens toca ser lúcids i saber que de vostès ningú no en surt indemne, com deia Martin Niemöller respecte als nazis: “Van venir a buscar els comunistes, els socialistes, els sindicalistes, els jueus, i no vam protestar; quan em van venir a buscar a mi ja no quedava ningú.”