Des de Lisboa

Vostès recordaran que vaig comentar en aquesta pàgina el projecte de TAP (Transports Aeris Portuguesos) d’establir una línia directa Lisboa-Barcelona; quan ja era a punt d’ésser inaugurada, fou denegada per la Direcció general d’Aviació Civil espanyola.

Ara he tingut ocasió de reviure aquest tema a Lisboa mateix. La TAP convocà a la capital portuguesa quatre periodistes de Madrid i tres representants barcelonins, i hem d’agrair-li que en pensar en tres diaris de Barcelona pensés en el nostre. El tema bàsic d’informació previst no era aquesta línia, sinó el canvi d’imatge que la TAP ha estudiat amb motiu dels trenta-cinc anys de la seva constitució (1944). Com Ibèria, la companyia portuguesa canviarà progressivament el color dels seus avions i, cosa més important, la seva “marca” i el disseny de les lletres. Ja no serà Transports Aeris Portuguesos, sinó “Air Portugal”; sembla que la primera denominació era traduïda per cada país a la seva llengua i no s’aconseguia, doncs, un perfil de marca prou estable. D’altra banda, això de transports aeris portuguesos podia fer suposar a les antigues colònies –amb les quals la TAP manté vols– que la companyia era estrictament “domèstica”, mentre que “Air Portugal” respon a una imatge més internacional d’una companyia que va a l’Àfrica del Sud, al Canadà i a Escandinàvia.

La TAP ha obtingut fa poc el Premi internacional de Manteniment, és a dir, atorgat per la seva organització tècnica, i realment sorprèn que una companyia aèria d’un país relativament petit i poc industrialitzat hagi arribat al punt on es troba, i més després d’haver experimentat una brusca reducció del seu trànsit quan es produí la independència de les colònies. Avui tot això s’ha superat, i fins i tot Lisboa s’ha convertit en un centre de perfeccionament on acudeixen per fer cursets tripulacions i tècnics de diversos països.

Però el que sorprengué els periodistes madrilenys assistents al dinar informatiu fou la importància que es donà al cas de la línia Lisboa-Barcelona. A través de les manifestacions dels directius de la TAP va quedar ben clar que aquesta línia s’havia estudiat des del 1977 i que tot era a punt quan fa pocs mesos fou denegada a última hora; en els horaris impresos per la companyia portuguesa, la línia Lisboa-Barcelona hi figura com a existent.

–Estem en condicions de volar directament a Barcelona demà mateix– ens deien. Ho tenim tot preparat, i per això cada dia que passa perdem diners. Si ens diuen “endavant”, l’endemà farem el vol perquè tenim els avions, les tripulacions i tota l’organització assignada. D’altra banda, hem fet un estudi de mercat molt complet que ens diu que la línia donaria rendiment.

La denegació per part espanyola es basa en un acord del 1947, és a dir, fa més de trenta anys, quan es volava amb DC-3 i l’autonomia dels avions era mínima. Hem arribat a la conclusió que en el fons hi ha un problema “polític” que se superposa al possible conflicte d’interessos entre companyies aèries. És probable que el vol Lisboa-Barcelona sigui jugat com una carta en el marc de les negociacions –de pesca, per exemple– entre els dos governs. I mentrestant els catalans hem de baixar a Madrid, traginar les maletes de punta a punta de l’aeroport i perdre hores. En canvi, hi ha un vol directe Lisboa-Milà...