mirades
Jordi Grau
De la ràdio a la tele i la megafonia
La primera Fira de Mostres de Girona es va celebrar el 1932 per mostrar els avenços en el món de la indústria i el comerç. L’any següent, el 1933, l’estand que va captar més l’atenció dels gironins va ser el que presentaven sota el títol comercial de Radio Univers, els germans Pla, en el qual es podien veure els més moderns aparells de radiodifusió, segons explicava en un article qui va ser cronista oficial de la ciutat Enric Mirambell. Té sentit. Durant aquelles Fires es feien les primers proves de Ràdio Girona, que començaria les seves emissions el 10 de desembre d’aquell 33. Per tant, les ràdios eren objectes valuosos però que tenien molt poca gent. La primera emissora de l’Estat va ser Ràdio Barcelona, que va començar a emetre el 1924 i poc després la van seguir les emissores de Ràdio Associació de Catalunya, a la qual pertanyia Ràdio Girona.
Aquell estand era dels germans Pla, que aquell mateix any 1933 van fundar una empresa que aquest any arriba al seu norantè aniversari: Optimus SA. Els fundadors eren els germans Manel i Joaquim Pla Mir, que van obrir una botiga de venda i reparació de ràdios. Inicialment la van situar al carrer Álvarez de Castro, davant de l’antiga seu del Banc d’Espanya, però poc després es van traslladar al número 1 de la plaça Marquès de Camps. Nou anys després, el 1945, van edificar la fàbrica al carrer Barcelona, on continua en l’actualitat. Als germans Pla els van substituir els fills, Joaquim Pla Massanet i Lluís Pla Masmiquel, i ara mateix l’empresa nonagenària la dirigeix la tercera generació, els nets dels fundadors: Joaquim Pla Olivé i Lluís Pla Barbero.
La ràdio es va socialitzar ràpidament i, tot i que durant un temps la gent es reunia als cafès per escoltar-la, aviat tothom en tindria una a casa. Però va arribar la televisió i els germans Pla també es van dedicar a fabricar-ne a partir del 1957. Recordo a casa el primer aparell, Optimus, comprat a can Nogués de la Rodona i que va arribar molts anys després. La tele encara es percebia com un luxe, però era una porta al món: Eurovisió, concursos, el temps després del Telediario.
L’empresa continua al carrer Barcelona. On abans eren els afores de la ciutat, ara hi ha l’Hipercor al davant i un nou barri al darrere: Sant Pau. Optimus, als anys 70, es va especialitzar en els sistemes de megafonia i alarma per veu. Noranta anys després, la companyia és de capital cent per cent familiar, té més de cent treballadors, delegacions arreu de l’Estat i distribuïdors als cinc continents. Factura més de 12 milions d’euros i comença el camí cap al centenari amb la voluntat de consolidar-se internacionalment. Dissenyen, fabriquen i distribueixen equips de megafonia, alarma per veu i intercomunicació. Han sonoritzat el nou aeroport de Mèxic, on també han treballar en el túnel submergit de Coatzacoalcos o en el ferrocarril de Toluca, però també en un Policlínic a Roma, el metro i el Tribunal Suprem de Singapur, hospitals al Senegal i grans obres a tot el món. El món ha canviat en 90 anys i Optimus ha crescut especialitzant-se en noves solucions d’intercomunicació i megafonia fins a ser un referent.