Pere, Pedro i el geni Oriol

De moment, en Pere (Aragonès, el president català) s’ho juga al mateix pal que s’ho jugava en Pedro (Sánchez, el president espanyol) abans del castanyot en les municipals i les autonòmiques. En Pere està a favor de l’estabilitat, com ho estava Sánchez, i assegura solemnement que esgotara la legislatura. Res d’eleccions fins al 2025. Hi insistia dijous en la 34a trobada empresarial al Pirineu. Veurem si ho manté el 24 de juliol, un cop se sàpiga el nivell del castanyot del dia 23 i un cop sapiguem si en Rufián per eixamplar la base ha de parlar gaèlic, mandinga o amazic, a més de català i castellà. El president admet que la situació de minoria parlamentària l’obliga a guanyar-se l’estabilitat “cada dia amb acords”, i esta segur que ho farà fins al 2025. El 23 de juliol el veu com una oportunitat i l’aprofitarà “sigui quin sigui el resultat” per garantir l’estabilitat parlamentària. Jo diria que és una catxa. Ningú li ha dit, a aquest home, que ser 33 de 135 i caure de primera a tercera força no genera cap sensació d’estabilitat ni aquí ni a Groenlàndia, per lletanies que passis, predicots que llancis i sermons que repeteixis? Peró cap reacció als resultats de les municipals es farà estranya un cop escoltat el genial estratega a l’entrevista amb en Grasset. Ell és el més enfadat d’ERC. La sublimació de l’absurd, del cinisme i de l’eixamplament invers de la base arriba amb Junqueras en directe al 324. El més enfadat d’ERC! Es fa estrany, però potser no sap amb qui emprenyar-se!