La quarantena de Shakespeare

L’equip de Juan Carlos Martel va agafar les regnes del Teatre Lliure (després de la sortida poc elegant de Lluís Pasqual, amb una dimissió l’1 de setembre) invocant el teatre dels marges. Ja se’n feien massa de Shakespeares, deien. Per això, ha complert fins al darrer any deixant a la banqueta l’autor de The Globe londinenc. També Ramon Simó va assumir la direcció del Grec (2012-2016) amb una perspectiva similar: només programaria teatre posterior a la Primera Guerra Mundial. En realitat, cada any admetia excepcions, per poder atrapar produccions internacionals. L’equip volia impulsar el teatre dels marges. El públic de sempre del Lliure reclamava adaptacions d’obres de repertori. Heus aquí un primer conflicte per la no pròrroga de Martel. Al final, els clàssics (com el públic que convoca) sempre tenen raó.