Les contradiccions de Podem i CSQP

Uns s’afirmen per anar a votar el dia 1, però com un acte de mobilització. Altres es defineixen demòcrates però no independentistes. Altres aniran a votar no perquè el referèndum no té l’aval de l’Estat, aval que saben que no vindrà mai després d’haver-hi insistit per tots costats. Uns revolucionaris d’esquerra que cerquen excuses per sortir-ne indemnes de la crema que en pot resultar perquè, això sí, ells no són els protagonistes del procés, esperant ad kalendas graecas el canvi polític a Madrid. Aquestes contradiccions internes d’uns i altres dels Comuns revelen ser un conglomerat ideològic que posa en relleu l’escàs arrelament a Catalunya. Somiant el poder pel poder com els passa als de Ciutadans esperant les autonòmiques. Els líders d’aquesta esquerra catalana no tenen lideratges democràtics forts, perquè els espanta el lideratge fort, la manera de manipular i desorientar la gent que no té esperit crític. Volen un Estat plurinacional sense passar per la independència, una manera de parlar que mostra una contradicció que pot fer mal al país. Hem d’equiparar-los amb l’unionisme?