SOS pronoms febles

Immersos com estem en les novetats judicials i polítiques d’aquests darrers temps, potser no ens adonem de l’empobriment que representa per al català la desaparició d’una de les nostres riqueses lingüístiques: els pronoms febles. Sens dubte els més castigats són hi i en, i amb la seva desaparició anem consolidant un idioma català de sintaxi castellana.

Avui, dimarts 10, obro el nostre diari i veig a La vinyeta: “Si es fes el mateix amb els partits polítics quedarien pocs en aquest país...” (en lloc de “en quedarien pocs...”). Sort que a la pàgina de la dreta a l’espai A la tres, Toni Brosa puntualitza, parlant de la cimera climàtica, que “no n’hi ha prou amb mirar-s’ho”. Uf, quin descans!

No badem i que el llegir no ens faci perdre l’escriure, que ens ha costat molt arribar fins aquí. I no oblidem, en temps de Nadal i tot l’any, que en tots els aspectes els més febles són els que necessiten més ajuda.