Vividors professionals

Entre els polítics hi ha idealistes, els aprofitats, els que s’hi troben, els que hi són per fer embalum i els clàssics vividors que fan cara a tots els vents si cal. Només pretenc remarcar la singularitat diferencial –al meu entendre– del darrer grup esmentat. Els que procedents d’un incipient sindicalisme ideològic en els temps obscurs de la dictadura han viscut de la política. Persones que d’una manera o d’una altra no l’han deixada mai i han obtingut càrrecs importants dins les autonomies, els ministeris o el Senat són d’admirar per la seva habilitat i perseverança. Una segona branca seria la dels que es valen de la picardia d’ombrejar-se sota un bon arbre, dir amén quan calgui i que es parli d’ells, encara que sigui malament per anar tirant. Un exemple que fa al cas seria la frase publicada en el El Punt Avui del 26 de juliol: “Van estar tres mesos donant lliçons al govern d’Espanya i quan s’ha acabat l’estat d’alarma hem comprovat que no s’havien preparat per fer bé la seva feina”, Iceta dixit. Una burla per als que estan patint, fent el que cal i poden, des de governants a sanitaris en general, al front d’aquesta pandèmia mundial en la qual en països del primer món molt més potents que el nostre les baixes es compten actualment per milers cada dia.