Senyalitzacions horitzontals

Tot ciutadà sap que són per guiar, advertir, vagi a peu o no. Sent fill de Barcelona i havent gaudit dels carrers, he quedat molt decebut amb la implementació de làmines de tintura pel sòl de la ciutat.

Si aixequés el cap Ildefons Cerdà, paradigma mundial d’urbanista, m’hi jugaria un pèsol que li agafaria un desmai en veure el gran desori de pintura pel terra. Hipòtesis que tindria: (1) Que els autors són membres d’una secta que busca, mitjançant la varietat de senyals i colors, poder connectar amb els extraterrestres, avantpassats seus. (2) Que són uns il·luminats i volen assolir un prestigi artístic immortal a base de reproduir a les vies de circulació les creacions digitals a l’ordinador. (3) Que sabent que existeixen els farlopes i altres espècimens, els qui ho han concebut ho han realitzat després d’haver tingut uns somnis onírics intensos, profunds. I em pregunto: són missatges polítics encriptats? Si han volgut jugar que busquin lloc a casa seva, no a la de tots, i s’emportin de passada els blocs de ciment.

Cadascú tindrà les seves suposicions, que en el fons no és l’eix de la qüestió, sinó que el problema és, a més del perill de relliscar i l’empastifament visual, que ho han fet amb diners públics, quan representa que són alternatius.