Anem més enllà!

Vivim en una societat en la qual som tots robots. Ens passem la vida fent coses sense demanar-nos per què ho fem. Es podria pensar que la tenim determinada d’ençà que naixem (com diria el filòsof holandès Baruch Spinoza). Aquesta rutina sense fi determina una manera de pensar que ens impedeix anar més enllà en el pensament i qüestionar-nos coses més importants. Més enllà del “Què menjarem per sopar aquesta nit?”. Ens hem instal·lat en un hàbit que ens aïlla de fer-nos les preguntes més importants.

La humanitat fa milers d’anys que és sobre la Terra (uns cent deu mil anys, per ser exactes) i tot i això ningú encara sap el perquè. Així és, existim sense saber el perquè, en un món que no sabem ni com ni per què va sorgir. I a sobre, quan tot s’acaba, tampoc sabem si la mort serà el nostre fi o un nou començament. Totes aquestes qüestions ens passen per alt durant bona part de la nostra existència. Acostumen a sorgir un cop ens fem grans i veiem que la “fi” s’acosta. N’hi ha d’altres que es fan aquestes preguntes molt abans i no obtenir resposta és com una espina clavada que els acompanya tota la vida. I és que morir sense saber el perquè de la vida ni de la mort, no és molt frustrant?