Més enllà dels béns religiosos

Aquests dies es parla molt dels Jocs Olímpics d’hivern, que sembla que s’hauran de compartir amb Aragó. He pogut seguir el to que fa servir el president d’Aragó, Javier Lambán, del PSOE. És el mateix governant que va encapçalar el que s’ha anomenat cas Sixena. Una reivindicació d’uns béns que no li van ser restituïts per la força de la raó, sinó per la raó de la força. Que jo sàpiga enlloc més de les comunitats s’ha aplicat aquest criteri. No ha passat i segurament no passarà. Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida fins fa poc, deia, el 28 de gener de 2021, a propòsit de l’espoliació del museu: “Ens van pegar per Sixena...” I afegia: “Va ser una situació lamentable i injusta per als treballadors del museu...” L’inici de l’espoli del Museu de Lleida va ser atiat fins a l’insult i les amenaces per part del mateix Lambán, que no va tenir cap inconvenient per assegurar que continuaria exigint la devolució d’altres béns que hi ha a Catalunya. No vull arribar a pensar el sentiment que podem tenir (i sobretot els de les Terres de Ponent) que es doni el “sí” als Jocs a Lambán i després, al cap d’un temps, continuï incitant més espoliació. Catalunya, sempre amb el cap cot quan han anat mal dades. Ara, el nostre govern hauria de veure que ho té tot de cara per no tornar a abaixar el cap.