El Cercle d’Economia

Les reunions del Cercle d’Economia, més que d’empresaris, em semblen les de funcionaris del que en diuen “de alto standing”. No responen al prototipus d’empresariat català, que jo he conegut en la meva llarga singladura per l’empresa privada catalana. Falten alguns noms molt representatius, com aquell que li va dir, en temps convulsos del president Mas, en el discurs d’inauguració d’una de les seves noves instal·lacions: “President, no s’arronsi.” Responen més als típics personatges que aplaudien el Sr. Aznar quan regalava empreses estatals als seus amics. Són aquests triomfalistes, paradigma dels quals és el Sr. Pallete, que va etzibar: “El que ha fet Espanya en 40 anys altres països n’han trigat 90 a aconseguir-ho...” “És el primer que una revolució tecnològica agafa el país a l’avantguarda” (I “música, saludo y vuelta al ruedo”). Aquest Sr. no pensa què seria Espanya sense els 70 anys de turisme massiu, o sense els diners que s’han rebut de la UE. Entre altres coses per ser el país del món amb més línies d’AVE –infrautilitzades–, després de la Xina, mentre aquí la xarxa de trens de rodalies està pitjor que les del tercer món. I a sobre el Sr. Galán ens diu “babaus”; i encara els aplaudim. Se’ns pixen i diuen que plou.