Poema sobre poema - Nadala

Aquest poema, com a nadala, / gira sobre l’obra d’un gran autor, / en Josep Maria de Sagarra, / que, ja fa llarg temps, és mort. // Just fa noranta-un anys / que El poema de Nadal fou escrit, / conservant el contingut vigent, / i encara ens deixa embadalits. // Als grans, ens du molts records, / dels nostres Nadals d’abans, / plens de la joia i la il·lusió, / d’aquell temps que érem infants. // Ens parla del sentit d’una nit, / que bufava un aire diferent, / que atiava el nostre esperit, / amb una mena d’encantament. // Ens diu, d’aquells rudes pastors, / que, atrets per un estel formós, / anaven a veure el Redemptor; / tots menys un, que era mandrós. // També ens recorda aquelles dones, / que, com la que fou mare de Déu, / –amb una noble i bella figura– / porten els seus fillets, dins seu. // I els Nadals de la nostra joventut, / així com dels i les que ja no hi són, / perquè la mort se’ls ha endut; / els pares i la gent del seu entorn. // I ja, per acabar, ens du un cant, / envers la gent de bona voluntat, / perquè, el joiós dia del Nadal, / el celebren amb pau i amistat. Això és el que m’ha inspirat, / el magnífic poema nadalenc, / d’aquell gran poeta, tan nostrat; / i us l’ofereixo ben sincerament. Bon Nadal!