Fa anys, el PP era de dretes, a vegades prop de la dreta extrema, un partit corruPPte en què molts dels seus sentien nostàlgia pel franquisme... com ara. Però tenia persones amb qui es podia parlar: Josep Piqué, Enric Lacalle, l’Enric Millo d’abans del Fairy, Ruiz Gallardón pare i fill, el mateix Feijóo, etcètera. I era un partit clarament democràtic. Què ha passat en el canvi a pitjor que acaba de fer? En primer lloc, la patacada de les eleccions; ni amb l’extrema dreta. Els quedava pensar que l’oponent no arribaria a ser investit…, però ho va aconseguir i va sumir el PP en una sensació de desfeta total. I ara què? La situació és tan greu i tan a prop de la falta de democràcia, que el pobre Feijóo, ell mateix, s’ha contagiat d’una actuació plena d’insults i, del que és pitjor, una política de xivatasso a Europa: “Mireu, europeus, què passa a Espanya!…” Quina és la solució? Quan davant teu tens un maleducat, el que has de fer és tractar-lo amb una educació exemplar. Quan davant teu tens una persona que només sap insultar, el millor és mostrar-li que aquells insults precisament l’hi convenen a ella..., mai posar-se al seu nivell. La situació és tan greu que veiem com, fins i tot, una presidenta autonòmica fa gala d’un infantilisme mental gravíssim en fer-nos creure que va dir “Me gusta la fruta” quan en realitat va proferir un insult indigne d’ella. I el partit s’ha convertit en un conjunt de hooligans rebentant la nit madrilenya. Tant de bo que aquesta situació canviï tan aviat com sigui possible, per al bé de tots els espanyols.