L’Escala avança

Ara també ho podria ser, però, anys enrere, el tradicional mercat dels dijous, a Figueres, era com una festa per celebrar, i també per retrobar-se els qui s’hi trobaven després de setmanes, mesos i anys d’amistat. I vet aquí que, un d’aquells dijous, els meus pares, passejant per la Rambla, es troben el pintor escalenc Rafel Ramis, que els convida a entrar al seu estudi taller on feien tant de goig totes aquelles pintures que de ben segur enyoraven els colors del mar d’Empúries: pintures d’un traç inconfusiblement viu i molt particular. Anys més tard, els meus pares visitaven el pintor a la seva casa taller de l’Escala, on es conclou el seu recorregut artístic i la seva lliçó envers la infinita bellesa del verd que creix captivador i lliure entre les pedres de les façanes d’algunes cases... Si no hagués estat per ell, potser no hauria vist mai aquells humils ramells de flors salvatges que engresquen els ulls, si miren enlaire... I fa pocs dies, ves per on, m’assabento de la sàvia decisió del govern de la vila per fer viva, i del poble, la darrera casa noble que ens queda al municipi (al·leluia!), la qual cosa evidencia i assenyala un cert interès sensible per part del consistori, i perquè escalencs i visitants puguem entendre millor quins són els trets culturals més transcendents de la història escalenca, també de molt bon llegir, és clar que sí, en els murs sempre resistents de la casa dels Maranges, casa sopluig de l’home militar i polític capdavanter en la protecció de la vila de l’Escala durant els sagnants enfrontaments amb les tropes carlines. La millor notícia, doncs, ha de ser “salvar la casa dels Maranges”, i l’obra pictòrica de Rafel Ramis, que enlloc més que en aquesta casa no trobaria mai un espai tan digne.