Joaquim de Toca

Hi ha persones que desprenen una saviesa humana i un bon fer que esdevenen un ajut i un estímul per a aquells amb qui es relacionen. Ho saben fer amb delicadesa i empatia. En Joaquim de Toca ha estat una d’aquestes persones per a mi. D’ell ja en vaig rebre el baptisme a Banyoles i a partir d’aleshores es va teixir una gran amistat amb els meus pares. Va ser un referent sobretot en la meva primera i segona joventut i la decisió que va prendre, després de vint-i-cinc anys de capellà, de començar una nova vida amb la Carmela, mai va ser un obstacle per a la nostra relació i amistat. El vaig acompanyar en la celebració del seu matrimoni i ell ho va fer en la celebració dels meus vint-i-cinc anys de capellà a Palamós. Ell sempre hi era quan el necessitaves. Empàtic, cordial, afable, educat. Com a psicòleg sabia trobar el consell per a cada moment i sabia acompanyar-te des del respecte i l’estimació. Virtuts que sovint es troben a faltar en aquells que des de la institució eclesial tenen l’encàrrec de fer-ho per “dret diví”... i humà sobretot. Al cel sia!