Dependència
L’atenció a persones en situació de dependència figura entre les professions que necessitaran més qualificacions; d’altra banda, són de les més menystingudes per la societat. El perfil de l’alumnat d’aquests estudis està determinat per quatre factors: persones molt joves, noies en un 90%, mala relació amb la institució escolar, i històries de vida molt dures que afecten l’estructura afectiva intrapersonal i interpersonal. El perquè d’aquests factors el travessa el valor que se li dona a la professió i el nivell d’humanitat de la societat. L’FP de grau mitjà continua sent l’opció per al fracàs acadèmic; a les noies se les orienta cap a professions de cura a les persones (les menys remunerades pel fet de ser tasques considerades femenines), i es deriva l’alumnat amb dificultats socioemocionals cap a aquesta branca amb la idea que quedaran cobertes pel simple fet d’estudiar sobre col·lectius vulnerables, quan, precisament per això, hauríem de partir d’una base de gestió emocional potent. Per suplir aquestes carències és imprescindible un treball profund de restauració personal que repercuteix directament en les competències professionals, però des de l’administració s’aposta perquè l’alumnat faci cada vegada més hores a l’empresa (unes 500 hores bàsicament en residències de gent gran), per solucionar part de la mancança pública amb mà d’obra barata o gratuïta, en detriment de la formació acadèmica i personal. Per una bona atenció a la vulnerabilitat, cal repensar urgentment tots els processos implicats en la qualitat dels serveis a la comunitat.
Sabadell