El mestre que va prometre el mar és el títol d’una pel·lícula històrica, d’un realisme colpidor. La trama es desenvolupa en un petit poble de Burgos i es mou entre el present i el passat. El protagonista principal és el jove mestre català Antoni Benaiges, natural de Mont-roig del Camp. En el seu primer destí, com a plaça definitiva, exerceix la docència amb gran interès i passió. Sap inculcar uns valors transcendentals al reduït nombre d’alumnes de l’escola mixta. Tot i no disposar d’una atractiva i adequada escola, més aviat rònega, petita, mancada del necessari material escolar, de calefacció inexistent, el mestre va resolent, amb il·lusió, les dificultats, gràcies a la incondicional col·laboració dels alumnes. Plegats hi fan front per vèncer-les. I és que els alumnes aprenen del mestre l’interès i l’estima que els dispensa, en tant que ells el valoren i estimen.

Lògicament, la geografia motiva els nens i les nenes fins al punt d’esdevenir entusiastes del mar que no han vist mai. Aleshores el mestre els promet visitar la immensitat del mar amb ocasió de l’excursió de fi de curs. Aquest viatge, però, malauradament, mai no es va realitzar. És l’any 1936, en plena Guerra Civil Espanyola. El feixisme havia arrelat a la societat. Els pedagogs, mestres i educadors que no exercien la seva professió en consonància amb el règim polític dominant eren depurats, empresonats o afusellats. El senyor Antoni Benaiges va ser detingut i torturat abans de ser afusellat. El desconsol dels seus alumnes va ser immens. Aquest lamentable succés els va marcar de per vida. Del mestre havien après a empatitzar.