Primaris

La llei per a l’amnistia rep remenades dels uns, Pp –endarrerir i fomentar futures accions judicials restrictives que en retardin i limitin l’aplicació– i PsoE –oblits, simplismes, pur tràmit per garantir governabilitat–, i dels altres, ERc –preparant-se per avançar autonòmiques abans que entri en vigor la llei d’amnistia que permeti tornar als exiliats sense anar a presó ni ser inhabilitats, amb l’amenaça de Puigdemont guanyant–, Junts –tractant que no quedin escletxes que permetin recursos, demores o la no-aplicació de l’amnistia via determinats muntatges organitzats– i l’ANC –fent una llista pels farts de tanta juguesca tàctica.

Resulta escruixidor veure totes aquestes jugades i jugadetes per cercar-nos el vot que un cop fet servir per als usos tàctics particulars –essencialment seguir controlant la mamella institucional– anirà a la paperera de l’oblit, per una temporada més. Són tan primaris que se’ls veu de lluny tots els moviments previs, com ara nomenar un candidat a la Generalitat quan encara no s’han convocat eleccions. Primaris i sense vergonya. Cap.