La kafkiana situació de l’Estat espanyol

L’Estat espanyol viu a hores d’ara una experiència kafkiana! És un fet evident que quan es promouen lleis a Espanya, ara i avui, s’han de redactar intentant, “preventivament!”, superar les futures interpretacions que determinats i importants membres de l’estament judicial, amb derives molt polititzades, les manipulin a l’aplicar-les, amb una malsana actitud prevaricadora o lawfare. Tal com deia algun digne jurista d’esperit equànime i serè: el món al revés! Passa perquè hi ha un determinat funcionariat corporatiu, militar, policial o judicial que considera que l’Estat és el seu Estat, no és l’Estat dels espanyols sinó “el seu Estat” i quan veuen amenaçada la pervivència de la “seva” propietat estatal entren en acció. Servidors de la pàtria, que se’n senten propietaris i ja van fer un cop d’estat el 23-F intentant retornar a l’estat dictatorial i franquista que tant enyoren. Per això Catalunya és sempre l’esgarriada, la separatista!, que no es deixa sotmetre. I el PP retorna a les essències d’AP, per seguir-nos castigant, fent vàlids tots els estratagemes possibles i conculcant sense cap vergonya aquelles lleis que diuen defensar i que, de fet, incompleixen reiteradament, com fan amb els mandats de la mateixa Constitució, no renovant el Poder Judicial.