Il·lusions de grandesa
Com seria la nostra existència sense les il·lusions? Probablement viuríem més el present? Ens deixaríem de romanços i cabòries? Tocaríem més de peus a terra? Pensar que hi ha vida més enllà de la mort, que algun dia publicaré un llibre, que ens curarem d’una malaltia, que ens tocarà la loteria, que tindré un estudi a Cadaqués, que les guerres s’acaben, que tothom és feliç, que totes les persones tenim aigua bona i potable, o tenir la il·lusió de ser mare o pensar que algun dia la vida farà justícia amb les persones que han actuat sense ètica... Podria escriure’n moltes més que ocuparien tot un diari. Ara bé, i si no es fan realitat? De què serveix alimentar-nos d’ il·lusions? Doncs com molt bé diu la frase feta: d’il·lusions també es pot viure, i si no en tenim, quin sentit tindrà la nostra existència? Segons el meu parer humil, les il·lusions ens fan moure i aquest moure ens manté vius.
Banyoles (Pla de l’Estany)