Qui no és discapacitat?

La recent esmena d’un article de la Constitució, on se substitueix el terme disminuït pel de persona amb discapacitat, és un avenç semàntic significatiu (no sé si social) però segueix sent esbiaixat. Perquè, en el fons, la gran majoria –per no dir tothom– som persones amb discapacitat i no només els col·lectius atàvicament estigmatitzats amb aquest epítet. Doncs, no som tots discapacitats si comparem, per exemple, la nostra intel·ligència amb la d’Einstein o la de Marie Curie?, o si comparem la nostra magnanimitat amb la de Gandhi o la de Teresa de Calcuta?, o la nostra força de voluntat amb la de Kilian Jornet o la de Simone Biles?, o el nostre coratge amb el de Martin Luther King o el de Rosa Parks?, o la nostra fecunda creativitat amb la de Leonardo da Vinci o la d’Agatha Christie?, o la nostra audàcia transgressora amb la de Dalí o la de Frida Kahlo?, o la nostra força física amb la de Mike Tyson o la de Lydia Valentín? En fi, com diu la genial paradoxa, tot és relatiu, excepte una veritat absoluta: tots som –poc o molt– discapacitats. O no?