Estem en un moment en el qual el fet que parlis en català ja t’habilita per fer classe de català a secundària, així de senzill. Tant se val si el parles amb fluïdesa o farcit de barbarismes, si els pronoms no els saps ni utilitzar i dius coses com “lis dono” o “l’ha donat el regal”, si no coneixes qui és Carner i en Verdaguer et penses que és un carrer del teu poble, o parles en castellà als alumnes perquè consideres que així ets més proper… si articules quatre paraules en català podràs fer classe de català. En un fòrum de professors he llegit preguntes surrealistes com: “Soc educador social, si em trec el C2 de català podré donar classes de català, que tinc que fer?” La resposta, lamentablement, és que sí. La llengua està empobrida, menyspreada, inutilitzada, i mentrestant els polítics només van tapant forats amb propostes intranscendents que fan més mal que bé. Potser no tenim filòlegs fent classe perquè el màster de secundària és caríssim o perquè el departament vol que tots siguem igual i que les especialitats desapareguin, o bé perquè s’han desprestigiat tant les humanitats que poca gent té interès per la filologia, però la situació és alarmant i no sembla que s’hi vulgui cercar cap solució.