Les lleis (i la seva interpretació)

Quan les lleis estan redactades pels nostres contemporanis és més fàcil entendre’n el significat, però moltes de les lleis que encara estan en vigor es van redactar fa molt temps. Això provoca malentesos, ja que, segons com s’escriguin, es poden entendre de diverses formes. Un exemple és: tu sol·licites una cita per realitzar una petició i et diuen que vinguis divendres vinent, estem a dimarts i pots pensar que és aquest divendres o el pròxim de la setmana que ve. Perquè, segons l’escriptura pots entendre el de la setmana que ve. Encara que el significat d’una frase sigui senzill, el llenguatge sempre està obert a interpretacions i conclusions diferents. En l’actualitat tenim un exemple palpable referent a la llei d’amnistia. Uns diuen que si la llei és tombada per la majoria absoluta, no pot continuar la seva tramitació i ha de començar de zero, uns altres diuen que s’ha de votar de nou per a veure si pot ser acceptada. Estan sortint interpretacions de tota mena. Sembla que la Constitució no és perfecta i les lleis no deixen les coses gaire clares. Això demostra que les lleis han de ser revisades constantment, ja que els llestos intenten treure partit cadascun al seu favor, i no a favor del que interessa a la ciutadania. Si totes les lleis estan fetes d’aquesta manera, no m’estranya que els advocats tinguin un filó i no els falti treball. PD: Digues a un advocat que si guanyes li pagues el doble d’allò acordat i si perds no li pagues res; veureu com no ho accepten.