No jugueu amb l’aigua

Recordo el goig de sentir l’olor de la terra mullada, veure els arbres i les plantes que verdegen i com s’aixequen les fulles pansides després d’un dia de pluja. Recordo molts arcs de sant Martí al meu poble de l’Empordà, on corria la llegenda que sant Martí va fer una juguesca amb el dimoni per veure qui podria fer el pont més bonic: el diable el va fer petit i de colors apagats, mentre que sant Martí el va fer ben llarg i de colors vius. Més enllà de la llegenda, sabem que perquè es formi un arc de sant Martí cal que la llum del sol impacti en petites gotes d’aigua de pluja. La sequera em desperta d’aquest somni i recordo que actualment Catalunya en pateix una de les pitjors de la història, fins al punt d’arribar a tenir els embassaments per sota del 16%. Els qui manen ens donen nombrosos consells per estalviar aigua a casa, també s’han adaptat mesures més dràstiques, com la prohibició del reg de jardins i, fins i tot, també s’han proposat recursos alternatius com la dessalinització i la regeneració d’aigua. L’última notícia és la possibilitat de portar aigua en vaixell al mes de juny si la sequera persisteix. Però no n’hi ha prou. Això de la manca d’aigua ni és nou ni ens agafa per sorpresa. En resum, espavileu-vos els qui maneu a invertir en accions sostenibles i de futur en lloc de recórrer al passat. Volem més arcs de sant Martí que obrin les aixetes dels catalans i tanquin aquest període de sequera, en lloc d’un degoteig constant de promeses que aturen per un moment el problema.