Els catalanoparlants som estranys

Afirmatiu, ho som! Volem que les classes de body balance, spinning o aquafitness (tot molt genuí) siguin en català; que l’oftalmòloga del CAP digui “ulleres” quan li has dit que la teva filla no entén què vol dir “gafas” (és estrany pensar que una oftalmòloga hauria de saber que en català “gafas” es diuen “ulleres”, oi?); que quan et portin un paquet a casa puguis dir el teu DNI en català; que els teus fills no se sentin pressionats per canviar de llengua en un grup d’infants en què tots parlen català menys un, que és castellanoparlant, o que a la farmàcia, al supermercat o a la fruiteria se’t dirigeixin directament en català (no, això és ciència-ficció!) o que, si més no, et contestin en català un cop han sentit que tu el parles. Demostrat, oi? Som ben estranys, els catalanoparlants!