Un violador de segona
S’està representant a la Sala Beckett, l’obra Cacophony, de Molly Taylor, en què un dels principals protagonistes és un violador que en la versió original de l’obra és un futbolista del Queens Park Rangers i que en la versió que es representa a la sala teatral en qüestió esdevé un jugador de l’Espanyol de Barcelona. Però com es pot perpetrar una adaptació tan maldestra sense esperar que tant el club perico com la seva massa social posaran el crit al cel? A més a més, en l’esmentada obra es refereixen al futbolista violador com a “violador de segona”. Quina poca gràcia! Els adaptadors de l’obra volen fer una ximple referència a la situació actual de l’Espanyol a segona divisió, o que una violació és un fet de segona? L’Espanyol, com és lògic, ha presentat la seva queixa i els responsables de la Sala Beckett, lluny de presentar disculpes, han contraatacat adjudicant a l’Espanyol un atac a les llibertats de creació i d’expressió. Increïble tanta demagògia! Demano la reformulació de l’obra i que durant els dies que queden de representació, el futbolista violador deixi de tenir cap relació amb l’Espanyol i passi a respectar el text original. I demano això, tot sent conscient que, segons els gestors de la Sala Beckett, passo a ser un menyspreable enemic de les llibertats més amunt esmentades. També aprofito per a condemnar les amenaces de mort que, en nom de suposats seguidors de l’Espanyol, han rebut els responsables de la Sala Beckett i de l’obra teatral Cacophony.
Barcelona