La situació del català

El català està més baix que l’aigua dels pantans. La caiguda és en picat i les estadístiques sobre ús i coneixement caurien 20 o 30 punts si es fessin ben fetes. Veure com un sindicat de taxistes, espanyol, ho fa tot en castellà, dubto que molts dels seus afiliats tinguin el nivell, demanar a la Gencat (per motius purament gremials) que exigeixi el català al col·lectiu amb uns mínims molt mínims (no s’entén que no hi fossin) i que la Gencat respongui fent un test que la meva mascota aprovaria, indica en mans de qui estem i potser és hora que obrim els ulls. Sanitat, justícia, ensenyament, comerç, treball, serveis, oci, mitjans de comunicació, cultura, caus, cinema, infants i joves, transports públics... miris on miris, cap avall, sense aturador, el català no es defèn per por dels de sempre, no s’exigeix, no es protegeix i anem pel pedregar, la caiguda és vertical, amb un govern que es diu nacionalista, deu ser-ho, però d’allà! Sempre he dit que a la Gencat la llengua no li importa, només la fa servir quan li interessa.